CARACTERISTIQUES PRINCIPALS DEL MOVIMENT

​

• Es produeix una ruptura amb el cinema anterior, sorgeix una nova forma de mirar la realitat, trenca amb el llenguatge cinematogràfic establert, com l’estatunidenc, el cinema comercial i el cinema d’exaltació nacional i propaganda feixista.  Es crea la seva pròpia forma, sobretot en quant a la temàtica. 

• ​La finalitat del cinema, canvia totalment, no només es tracta de mostrar la realitat de la societat, sinó que hi ha una creencia de que a través del cinema es poden canviar les coses. 

• Elecció d'una estètica documental, perquè s’allunya de la ficció i és un gènere realitzat sobre imatges presses de la realitat. Cerquen el màxim realisme i verosimilitud, i prescindeixen de qualsevol mena d’efecte o trucatge. 

• Cerquen la màxima objectivitat possible i adopten un punt de vista moral i compromès socialment per denunciar les injustícies existents.  

• Rebutgen els drames històrics, l’adaptació de novel.les o el cinema d’herois i es centren en personatges anònims, de classe humil.

• Voluntat de donar al cinema un nou esperit democràtic 

• Voluntat d’apropar el mitjà a la gent del carrer.

• Té molta influència del recent passat feixista.

• Destaquen per la improvisació, tot i que es respecten les normes de continuïtat.

• Rebuig de l'artifici, ja sigui en l'edició, rodatge o il·luminació en favor d'un estil més lliure i/o natural. 

• Les situacions en les que es troben en aquest context fan que sigui un corrent amb pocs recursos i molt precari. Compten amb pressupostos molt baixos i per això rebutgen el maquillatge i els vestuaris, s’empren vestuaris reals. També els manca de material i d’estudis de rodatge, fet que es veu afectat en la producció. 

• Dintre del neorealisme coexisteixen dues posicions ètiques, la marxista, més política, realitzada per part de Visconti i una de caràcter religiós, la catòlica realitzada per Vittorio De Sica. 

• Donen més importància a les emocions que a els plantejaments ideològics.  

• Les pel.lícules van obtenir el suport del públic itàlia de la època.

• Suposa una reacció contra els arguments del cinema de la posguerra, que era molt repressiu, no permetia gaire  llibertat creativa als cineastes i  mostrava un visió de la realitat enganyosa.

• S’eliminen les normes del guió estricte i es basen molt més en la improvisació.

• No existeixen els finals feliços, normalment introdueix finals incerts. 

• Eviten les trames i històries d’un cinema més  accessible i clàssic en favor de plantejaments més durs  i realistes.​

• Aborda les històries amb menys rigor, ja que totes les causes tenen que veure amb les condicions de vida de les persones, amb temes quotidians, que representen a la societat. 

• Ús del llenguatge col·loquial, no del literari.

• Diàlegs molt senzills i lineals. ​

​

​