Èlia Canyelles
BLOW UP, CINEMA EDISON
Blow Up és una pel·lícula britànica-italiana-estatunidenca de Michelangelo Antonioni, estrenada el 1966, i doblada al català.
Director: Michelangelo Antonioni va néixer el 1912 en una família de classe mitjana i va créixer en un entorn burgès de la província italiana. Va estudiar economia i comerç mentre pintava i també escrivia crítiques per a un diari local. El 1939 va anar a Roma i va treballar a la revista "Cinema" estudiant direcció a l'Escola de Cinema.
Gènere: Drama
Guionista: Michelangelo Antonioni, Tonino Guerra i Edward Bond
Argument : Blow up és una pel·lícula ambientada a Londres en els anys seixanta. La pel·lícula va sobre un fotògraf que després d'unes sessions intenses de fotografia, es dirigeix a un parc per a relaxar-se una mica. Després de realitzar certes fotografies a una parella i ser assaltat per la dona perquè li doni aquestes instantànies, el protagonista es nega i es prepara per al revelat de les mateixes. Durant la realització d'aquesta tasca s'adona que en les fotografies pot recollir-se el moment d'un assassinat. La dona ha planejat la mort la seva parella masculina al parc: un assassí es trobava entre els matolls. El nostre protagonista torna a l'escenari de l'crim, on es troba el cadàver. Tracta de buscar ajuda, però es troba sol en la seva desesperació. Durant tot això, a més, entren en el seu estudi i li roben les fotografies que provaven l'homicidi.
Recursos visuals :
-Plans: Mostra plans bastant generals i de multituts de gent, encara que en algún cop hi presenta primers plans centrant-se en el personatges principals.
-Moviment de la càmera: La càmara no es mo ràpid, tot hi que hi ha algún cop que si, per tal de donar més drama a l'escena.
-Actors:
-
David Hemmings: Thomas
-
Vanessa Redgrave: Jane
-
Peter Bowles: Ron
-
Sarah Miles: Patricia
-
Jane Birkin: noia rossa
-
Gillian Hills: noia morena
-
John Castle: Bill el pintor
-
Harry Hutchinson: l'antiquari
-
-Escenografia: Londres, Maryon Park , Amalgamated Studios, Stockwell , Regent Street i Pottery Lane
-Banda sonora: Hi ha banda sonora, de fet donar àmbient al drama de la pel·lícula, però tampoc és essencial.
El grup musical The Yardbirds fan una aparició en una escena al final de la pel·lícula.
-To del llenguatge: Utilitza un llenguatge actual, de carrer, col·loquial, tot i que hi ha alguna frase que és més antigua o no tant coneguda.
-Llum: Sobretot es mostra la llum natural i del carrer.
-Color: Utilitza colors vius i naturals
-Vestuari: El vestuari és casual i actual.
