Del que passa fora, Erik Estany

Obriré la finestra i m'abocaré a l'abisme. A aquesta superfície de contacte entre jo i la realitat. joi la màquina junts. Jugant l'un contra l'altra. L'automatisme contra el ges de prémer un botó. I miraré a través de la càmera amb la realitat com a pretext. Pensaré a través de la càmera. Jufaré contra la màquina. Un simulador de pensament. Una joguina per pensar. Seré un apèndix de carn adherit a dins d'aquesta caixa negra. I buscaré a dins la càmera les imatges del que passa a fora. Tot el que pugui ppercebre. Com qui dóna  corda a una neurosi, obsessivament i amb detall. Imatges del que passa fora. Del que no passa. Del que sento, veig i penso. Del que m'imagino. Tots els detalls d'aquesta realitat que flueix impaable tota l'estona. Per tot arreu. Per sobre meu i del meu estatisme. I farem imatges de la realitat. Imaginarem la realitat. treansformarem l'espai-temps en superfícies amb significat. En artefactes codificats. En imatges que es posen davant de les coses i les representen alhora que les tapen. En representacions més reals que la realitat d'on han sortit. I miraré les imatges i escriuré mentre penso. INtentaré desxifrar el codi. Pensaré a trevés del text. Textos del que passa a fora. de les imatges del que passa a fora. I escriuré, i pensaré i tornaré a fotografiar. Escriuré sobre les imatges i faré imatges sobre els textos. I em tornaré a abocar a l'abisme. Miraré traves de les imatges i el textos. I pensaré a través d'aquestes dues capes que ara medien entre jo i el món. SObre l'abisme de l'abstracció. Pensaré a dins d'aquestes dues capes. I la realitat es començarà a confondre amb si mateixa. El que passa a fora. Les imatges del que passa a fora. Els textos de les imatges del que passa a fora. Del que passa a fora.