Èlia Canyelles
SO LAZY
És una exposició temporal i estarà visible des del 26 de novembre del 2020 fins el 18 d'abril del 2021.
"So lazy" tracta sobre la visió de l'artista envers a l'economia, aquesta no es basa en la producció i el consum sinó en la despesa del malbaratment. Vol representar que perquè hem de ser sempre persones productives i hem d'estar tot el temps fent coses.
En aquesta exposició ens proposa aquesta crítica de la hiperactivitat, a l'hora que proposa alternatives i una certa esperança on ens puguem repensar que és allò comú i si allò és sa o és el millor.
Tot això ho trobem en diferents tècniques, des de la pintura fins a la fotografía, pasant per l'escultura i el vídeo. Obres creades per diferents artistes: Priscila Fernandes, Ángela Ferreira, Alberto Gil Casedas, Sharon Lockhardt, Agnes Martin, Aernout Mik, Agustín Parejo School o Xavier Ribas, entre d’altres.
L' obra que em va cridar més l'atenció d'aquesta exposició va ser "Prueba de la Leucofobia : 40 h en blanco" de Alberto Gil Casedas. Aquesta consta de cinc grans papers enganxats a la paret i a la seva dreta en una petita estanteria 5 petits pots plens de mina de llapis. Cada un dels fulls representa la seva jornada laboral diària.
Durant els diumenges, l'artista es dedicava a omplir aquests folis en blanc amb petites línies blanques, les quals t'hi has de fixes bé per veure-les. Planteja el fet d'estar perdent el temps amb una cosa improductiva, tot i que està plasmant la seva rutina de treball. Projecta una nova llum sobre les tasques laborals i la nostra dedicació compulsiva a aquestes.
VAMPIS, L'EVOLUCIÓ DEL MITE
En aquesta exposició tens l'oportunitat de submergir-te en el món dels vampirs i conèixer totes les diferents facetes del vampir, a partir de diferents pràctiques artístiques. Aquesta també és temporal i és la segona que vam visitar.
El mite dels vampirs i el cinema sempre han estat vinculats al llarg dels segles XX i XXI. Aquest va sorgir de supersticions gregues i àrabs antigues, es va estendre per l'Europa Central durant l'edat mitjana i durant el segle XVIII el trobem en escrits científics i en novel·les del romanticisme anglès del segle XIX. Una de les pel·lícules que trobem és Nosferatu de l'any 1922 de F.W. Murnau. Una adaptació de la novel·La Dràcula de Bram Stoker, aquesta es va convertir en una obra fonamental de la relació entre el cinema i el mite del vampir.
Dràcula és el vampir més recorrent de la història del vampirisme i del cinema.
L’exposició reuneix una selecció de pel·lícules que ha propiciat el mite, des de projectes d’avantguarda fins a blockbusters. Relata les tensions entre el cinema i aquest mite, conscient de les metamorfosis del vampir, lligades a les transformacions del mitjà cinematogràfic.
Una exposició bastant interessant per a tots aquells que els hi agrada el món del vampirisme.
