Èlia Canyelles
EL LLENGUATGE ESCULTÒRIC
L’escultura, la funció i l’ús:
L’escultura és l’art de modelar en diferents materials i una de les belles arts. Aquesta està pensada per ocupar un espai o un indret en un lloc determinat, sigui un museu o al carrer mateix. L’escultura és l’obra d’art i l’escultor l’artista.
L’autor ha de tenir molts factors en compte, per exemple, si el punt de vista serà únic o múltiple, frontal o circular. Si és únic, l’escultura només es veurà des de un punt de vista i si és múltiple en tindrà varis. També ha de vigilar la distància en què el públic veurà l’obra i així es vegi perfectament. I per últim la relació entre l’escultura i l’arquitectura és molt important, ja que molt sovint aquesta la trobem en façanes, altars o fornícules… té una gran presència a l’espai urbà.
Depèn de l'època de la història, l'escultura ha tingut diferents funcions.
A la Prehistòria la seva funció era religiosa, màgica i d'amulet. Després en l'antic Egipte creien que perquè el faraó, visques després de la mort havia d'existir una imatge que el representes per tal d'afavorir la pervivència de l'ànima. A Roma, les escultures volien representar l'autoritat de l'emperador davant del poble, com veiem a l'escultura August de Prima Porta. A l'edat mitjana ja tenia una funció estètica i pedagògica, a part de religiosa.
AUGUST DE PRIMA PORTA,
Desconegut
Tipus d’escultura:
Hi ha dos tipus d’escultura, exempte i relleu.
En el primer es representa l'obra amb complet volum, és a dir treballada des de tots els punt de vista, però això no vol dir que estigui feta perquè l'espectador la vegi des de tots aquests. Aquesta pot ser unifacial, només un punt de vista òptim o multifacial, diversos.
Miquel Àngel dia que l'escultura havia de ser unifacial, però tot el volum havia d'estar treballat, en canvi, els manieristes estaven d'acord amb la multifacialitat. De fet Benvenuto Cellini va dir que l'escultura era set vegades millor que la pintura, ja que aquesta tenia un sol punt de vista i l'escultura vuit.
DAVID, Miquel Àngel PERSEUS AMB EL CAP DE MEDUSA,
Benvenuto Cellini
El segon tipus, s'aproxima més a la pintura, s'utilitza la perspectiva i la profunditat.
Aquestes escultures estan tallades a partir d'un fons o unides a un fons. Hi ha 3 tipus de relleus, relleu baix, relleu mig i relleu alt.
Tipus d'escultura segons els materials i tècniques:
Alt relleu: És l'escultura que sobresurt més de la meitat del seu volum.
Mig relleu: És l'escultura que només sobresurt la meitat de la figura.
Baix relleu: És l'escultura que sobresurt inferior a la meitat del seu volum.
Buidatge: En aquesta tècnica s'obté un motlle a partir d'un model de cera. Aquest s'utilitza més tard en el procés de fos per a reproduir l'escultura en metall, normalment en bronze.
Talla: Aquesta tècnica consisteix a llevar i rebaixar material d'un bloc de pedra, marbre o fusta. Miquel Àngel deia que el bloc conté l'obra i que el treball de l'escultor consisteix a treure el material que sobra, "per forza di levare"
Modelatge: Els materials que treballa l'escultor són mal·leables, per exemple la cera, el guix o l'argila. Aquest els dóna forma amb les mans i amb ajuda d'instruments diversos.
Argila: Moltes de les cultures utilitzen les mateixes tècniques que per la terrissa, amb rotlles, plaques o tubs d'argila. També s'ha utilitzat la pressió on l'argila humida es comprimeix en motlles de fang ja cuits, aquesta la van inventar els grecs, ho podem veure en una de les obres anomenada Tanagra. Finalment l'argila abans de la seva cocció al forn ha de mantenir contacte amb l'aire o amb un ambient sec, per tal que tingui més consistència i no es deformi.
Cera perduda: Primer de tot es fa un motlle d'argila i en aquest s'hi aplica una capa de cera i s'hi afegeix uns conductes. Això es cobreix d'un material refractari i la desembocadura dels canals es deixa al descobert per tal d'abocar-hi el bronze posteriorment, la calor fa que la cera es fongui i surti pels conductes. Un cop el bronze estigui fred es trenca el motlle i es tallen els conductes, i amb un punxó es trenca la figura interior i es treuen les restes pels forats encara oberts. Finalment és tancant els orificis i es poleix el bronze.
El forjat: Aquesta tècnica consisteix a donar-li forma al metall, normalment es fa amb ferro, a través de forces de comprensió. Pots donar forma a l'escultura amb el metall fred o calent. Pot ser que l'escultura es formi a través de peces independents, en aquest cas un cop feta les peces s'uneixen mitjançant la soldadura en calent.
Assemblatge: Consisteix a agafar peces o fragments d'elements ja existents i unir-los entre si per crear alguna obra nova, aquests elements no tenen per què tenir relació entre ells.
Encofrat: Serveix per donar forma al formigó. Primer s'hi ha de crec un motlle de fusta, després s'aboca el formigó i quan aquest està sec es treu el motlle i el formigó haurà agafat la forma del motlle.
 Alt relleu, Altar de Zeus |  Mig relleu, Marbres d'Elgin |  Baix relleu, Lleona ferida |
|---|---|---|
 Buidatge |  Talla, La pietat |  Modelatge |
 Argila, Sarcòfag del esposos |  Cera perduda, Guerrers de Riace |  El forjat |
 Assamblatge, Save the beach |  Encofrat |
A part d'aquest es poden utilitzar materials d'orfebreria com l'or, la plata, el jade i el vori.
L'escultura ha evolucionat i ha afegit nous materials com l'acer, el formigó, el ferro, l'acer inoxidable, l'alumini i el crom.
Materials escultòrics:
Hi ha molt materials diferents per treballar l'escultura, aquests són uns quants.
El marbre: aquest material és el millor per l'escultura, ja que la seva duresa fa que toleri els cops sense que s'hi facin esquerdes. La part dolenta és que si es comet algun error és difícil corregir-lo.
L'alabastre: és un material més dúctil
El granit: és el material petri més difícil de tallar.
La fusta: les més comunes per fer escultures són el boix, la caoba i la noguera. En aquesta s'utilitza la pintura per obtenir un millor acabat. El mateix escultor fa la talla i després la policroma. Els esbossos es fan amb argila cuita.
El bronze: és el material més utilitzat, els models es fan amb cera. La tècnica tradicional consisteix a fer forats al motlle i aplicar escalfor perquè la cera es desfaci i surti a l'exterior.
L'argila: és un dels materials més antics, és fàcil de modelar i no necessita eines especials es pot treballar amb les mans. També es poden crear motlles per treballar amb altres materials o per fer esbossos. Però quan aquesta és el material definitiu s'ha de coure, en aquest moment passa a dir-se terracota.
Pedra calcària: és una roca sedimentària tova fàcil de treball. Aquesta s'ha utilitzat molt en escultures monumentals. La van utilitzar moltíssim a l'antic Egipte, per exemple el Gran Esfinx està feta d'aquesta pedra.
Gres: també és una roca sedimentària i molt fàcil de treballar. És de color terrós, molt porosa i no es pot polir. La va utilitzar, els romans per fer els capitells de les columnes, però actualment no s'utilitza en escultura.
Eines escultòriques:
Per fer una escultura, l’autor ha de transformar el material, la matèria, prement-la o copejant-la i per fer això s’utilitzen eines diferents segons la duresa del material. La majoria d’aquestes són punxegudes o de tall.
Punxó: s’utilitza amb la tècnica del desbast
Cisells: tenen el tall recte.
Gúbies: tenen la fulla corbada
Cisell dentat: s’utilitza amb el marbre pràcticament fins que s’aconsegueix la forma desitjada.
Llimes o paper de vidre: serveixen per allisar les escultures de fusta.
Pedra tosca i abrasius: serveixen per allisar les escultures de marbre.
Describe your image
Describe your image
Describe your image
Describe your image
Describe your image
Describe your image
ELEMENTS DE L'ESCULTURA:
El cànon:
És el concepte que s'utilitza per dividir el cos humà en petites mesures, de tal manera que la representació segueixi una escala harmònica. Es tracta d'un criteri decisiu per a entendre l'estètica en les figures.
Aquest pot variar segons la història, per exemple el cànon egipci, el grec...
La simetría:
És la posició de coincidència, forma i mida, relativa a un punt, línia o pla, dels elements en un assemblatge, o dos o més conjunts d'elements entre si.
La composició:
Aquesta és la organització dels diferents elements de la imatge.
En el cas de l'escultura és important, l'equilibri, el moviment, el llum, les textures i el marc.
Pla:
Els dibuixos, els quadres, els relleus, la fotografia, el video, etc, estan determinats per la distància que mantenen respecte a la superfície real, i en les quals hom situa les diverses figures que integren el conjunt.
Proporció:
És la relació d’una part amb el tot o d’una cosa amb una altra, quant a magnitud, quantitat o grau. Les proporcions entre les parts d’un edifici.
