Èlia Canyelles
MUSEU DE GRANOLLERS
Relacionem aquesta obra de Susy Gómez amb el moviment feminista ja que creiem que pot representar quatre àmbits o situacions que afecten directament al col·lectiu de dones.
Començant per dalt a la dreta trobem una mà vermella, aquesta des de el nostre punt de vista, plasma la violència masclista mitjançant el color de la sang.
Al seu cantó la figura d’una persona, de la qual mig cos és un cor sense acabar. Podria simbolitzar l’amor romàntic, la dependència en les relacions de parella pròpies d’un model patriarcal que moltes vegades desemboca en la violència.
A sota, un peu amb un cap a sobre i junt amb el quadre del moble, podem relacionar-ho amb l’aïllament social i la figura de la mestressa de casa. Uns “objectius” els quals la societat imposa a les dones des de el seu naixement, el fet d'haver d’ocupar-se de la casa i els fills, deixant de banda el seu propi benestar o aficions.
Relacionem aquest quadre, fet per Josep Maria de Sucre, amb els rols que desde ben petites hem de seguir només pel fet de ser dones. Com per exemple, portar vestit, seer educada, bona nena, no replicar…
La següent obra és de Varònica Aguilar, i també la podriem relacionar amb la lluita feminista de fa unes dècades, quan la dona encara tenia menys drets.
El que buscaria representar aquesta obra seria l'aïllament, és a dir, les dones es sentien tancades i neutralitzades, no tenien veu i havien de seguir uns rols predeterminats. és per això que l’artista tanca un personatge diminut, en un espai tant gran, en el qual la persona no té sortida ni ningú l’escolta. El personatge es troba tancat en la caixa, fet que busca reflectir el sentiment de les dones en el seu moment.
